entorn

ermita quadres

Aquesta història esmentada anteriorment ha dotat la comarca d’un ampli patrimoni cultural, amb l’exponent més rellevant en l’arquitectura romànica representada en quasi tots els nuclis. L’ermita de la Mare de Déu de Quadres n’és una d’elles.


Es tracta d’una església situada a l’antic camí de la Seu i camí de Sant Jaume, que era capella d'un antic hospital de viatgers emplaçat just on avui s’alça l’Ermitatge de Quadres.


L'edifici original data de finals del segle XII. A la fi del XVII, degut a les riuades del Segre, l’ermita havia quedat enfonsada respecte al terreny exterior i es va decidir sobrealçar el temple original i reomplir l'interior fins al nivell del sòl. La portalada actual duu la data de 1698.



L’Aplech de Quadres


Text original en català prenormatiu d’Isidre Soler Escofet, sobre l’aplec que se celebrava tradicionalment a Quadres:


Al arribarhi, quin cop de vista tan encisador i sorprenent presentava l'aplech! Quin conjunt tan pintoresch i hermosament sugestiu! Per un costat dues orquestes, enfilades en sos corresponents catafalchs, feyen sentir alternativament sos acorts alegres i ubriagadors, al ensemps que centenars de parelles jovenívoles de virolada i llampanta vestimenta giravoltaven vertiginosament per demunt de la verdosa catifa del prat; per l'altre, numerosos grupos capritxosament escampats pel molsut englevat, reyen i bromejaven movent gran gatzara, mentres despatxaven les abundants i saboroses viandes que constituhíen llur brenar; i per tots indrets, fruytayres ab ses portadores curulles de préssechs, rahims i figues, peres, tomátechs i esberginies, pregonant les excelencies de llur mercadería a grans crits i ab gestos afectats. Gent que ven menjar, constituhits per un sol día en hostalers, ab ses taules plenes de plats i cassoles que fumegen; basters ab ses parades de basts i selles, corretjám pera bous i guarniments pera cavalleríes; cotxers i tartaners ab sos corresponents vehículs, fent petar el fuhet pera que tothom s'adongui de sa arribada al aplech; carrabiners, civils, capellans... tots en una caótica i abigarrada peró hermosa confusió. i tots cridant, gesticulant, fent mil esforços pera exteriorisar i donar a compendre l'alegría qu'embarga llurs cors i que obsessiona llurs cervells.