entorno

 

ermita quadres

La misma riqueza histórica mencionada anteriormente es la que ha dotado a la comarca de un amplio patrimonio cultural, con el exponente más relevante en la arquitectura románica, representada en casi todos los municipios y núcleos. La ermita de Nuestra Señora de Quadres es una de ellas.


Se trata de una iglesia situada en el antiguo camino de la Seu y camino de Santiago, que era capilla de un antiguo hospedaje de viajeros, situado justo donde hoy se alza el Ermitatge de Quadres.


El edificio religioso original data de finales del siglo XII, y en el XVII sufrió importantes modificaciones, hasta su restauración contemporánea.



L’Aplech de Quadres


Texto original en catalán pre-normativo de Isidre Soler Escofet, sobre el “aplec” - romería - que se celebraba tradicionalmente en Quadres:


Al arribarhi, quin cop de vista tan encisador y sorprenent presentava l'aplech! Quin conjunt tan pintoresch y hermosament sugestiu! Per un costat dues orquestes, enfilades en sos corresponents catafalchs, feyen sentir alternativament sos acorts alegres y ubriagadors, al ensemps que centenars de parelles jovenívoles de virolada y llampanta vestimenta giravoltaven vertiginosament per demunt de la verdosa catifa del prat; per l'altre, numerosos grupos capritxosament escampats pel molsut englevat, reyen y bromejaven movent gran gatzara, mentres despatxaven les abundants y saboroses viandes que constituhíen llur brenar; y per tots indrets, fruytayres ab ses portadores curulles de préssechs, rahims y figues, peres, tomátechs y esberginies, pregonant les excelencies de llur mercadería a grans crits y ab gestos afectats. Gent que ven menjar, constituhits per un sol día en hostalers, ab ses taules plenes de plats y cassoles que fumegen; basters ab ses parades de basts y selles, corretjám pera bous y guarniments pera cavalleríes; cotxers y tartaners ab sos corresponents vehículs, fent petar el fuhet pera que tothom s'adongui de sa arribada al aplech; carrabiners, civils, capellans... tots en una caótica y abigarrada peró hermosa confusió. Y tots cridant, gesticulant, fent mil esforços pera exteriorisar y donar a compendre l'alegría qu'embarga llurs cors y que obsessiona llurs cervells.